Un projecte al servei de les persones i del medi ambient

Blog

Reflexions sobre l’Ingrés Mínim Vital

Reflexions sobre l’Ingrés Mínim Vital

Per què un ingrés mínim vital quan cal una renda bàsica universal? Aquesta és la pregunta sobre la qual reflexiona ECAS en un document publicat la darrera setmana, on l’entitat es pronuncia a favor d’una Renda Bàsica (RB) i, coincidint amb la posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), analitza la nova prestació en contrast amb el model que consideren òptim. Tal com expliquen, els canvis estructurals necessaris no es poden fer de manera immediata i entenen l’actual ajut –més modest i limitat– com la ‘fase de rescat’ en el procés cap al model que ha d’acabar amb la pobresa en totes les seves dimensions.

Tenint en compte el context socioeconòmic del país, el document repassa els principis que cal considerar a l’hora d’implantar una prestació de caràcter estatal i, tot i subratllar la posició de la federació a favor de la Renda Bàsica Universal (RBU), valora l’IMV com un instrument per pal·liar la situació d’emergència actual. Davant les nombroses incògnites sobre com s’aplicarà i gestionarà, ECAS destaca la importància de la coordinació entre els diferents nivells administratius per assegurar la coherència i evitar qualsevol perjudici en les persones perceptores. A més, cal preveure també el finançament dels ens locals, que hauran d’assumir bona part de l’atenció i avui es troben ja col·lapsats.

A més de reclamar la simplificació del conjunt de prestacions existents i un sistema únic d’accés al sistema de protecció més senzill, ECAS assenyala les limitacions de l’IMV en diversos aspectes: abast, destinataris, quantia, complementarietat, comptabilitat, incondicionalitat i agilitat. A més, detecten possibles col·lectius que poden quedar-ne exclosos.

La implantació de l’Ingrés Mínim Vital, escassa

Actualment, segons les primeres informacions dels pagaments de l’IMV a les persones a qui se’ls ha reconegut d’ofici (llars que ja rebien la prestació per fill a càrrec), l’estan rebent més de 74.000 famílies a l’Estat espanyol (6.140 a Catalunya) amb una mitjana de 430 euros per llar. En els deu primers dies de recepció de sol·licituds de la nova prestació, la Seguretat Social n’ha rebut 344.585 (48.402 a Catalunya).

La taxa de pobresa o exclusió (AROPE) és del 26,1% a l’Estat espanyol (12,3 milions de persones) i del 23,8% a Catalunya. Si s’aprovessin totes estaríem parlant d’una cobertura inferior al 3% del total. La previsió del Govern d’arribar amb la plena implantació de l’IMV a 850.000 persones representaria un 7% del total de persones en situació de pobresa, segons xifres anteriors a l’impacte de la covid-19. Segons l’informe d’Oxfam Intermón Una reconstrucción justa es posible y necesaria, en base a les previsions econòmiques arran de la crisi actual, aquest col·lectiu es podria incrementar en 700.000 persones a l’Estat espanyol, fet que reduiria encara més la seva cobertura.

Femarec, treballant per la inclusió

Des de l’any 1991, Femarec promou, difon i recolza activitats, tant a nivell català com espanyol, europeu i internacional, relacionades amb la iniciativa social, l’educació i la cohesió i promoció social. A través de la seva activitat, empara, consolida i finança projectes sense ànim de lucre a través del desenvolupament de la cooperació entre el sector públic, el privat i la iniciativa pròpia de Femarec.

Write a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

CA ES
Accessibilitat