A Catalunya 79.000 persones tenen reconeguda una discapacitat intel·lectual, és a dir, 1 de cada 100 persones, i 6 de cada 10 afectats tenen menys de 35 anys, a més el 60% desitgen tenir una vida independent, però només un 9% ho aconsegueixen, posant de manifest les grans dificultats que tenen per poder independitzar-se. També el temps mitjà d’espera per accedir a un recurs residencial és de 22 mesos, arribant fins als 32 quan el tipus de suport no està definit. I el 78% prenen fàrmacs diàriament, molts ho fan sense un diagnòstic previ de trastorn psiquiàtric, demostrant la sobre medicació que pateix el col·lectiu.

Aquestes són algunes de les dades que apareixen en el I Informe sobre la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, realitzat per Dincat i Fundació Granés i que ahir en el marc de la inauguració institucional del 35è Congrés Dincat va exposar-se de nou, advertint de la difícil situació que travessa el sector de la Discapacitat Intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya.

Un crit d’alerta que posa en relleu la necessitat de donar resposta de manera decidida a les necessitats del col·lectiu i la importància de construir un sistema de serveis socials de qualitat i amb un finançament digne que permetin impulsar i desenvolupar polítiques públiques que aconsegueixin millorar la qualitat de vida de tot el col·lectiu.

La problemàtica actual aborda des de resoldre les llistes d’espera per accedir a recursos de tipus residencial i d’atenció diürna; impulsar el desenvolupament de projectes de vida independent; i actualitzar l’obsoleta cartera de Serveis Socials, fins a treballar en la definició d’un pla d’actualització dels mòduls i tarifes dels serveis, amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats.

D’altra banda, el sector de la discapacitat intel·lectual reivindica la necessitat de repensar el model d’inserció sociolaboral del col·lectiu en l’àmbit de l’empresa i el treball i millorar les xifres d’ocupabilitat, només 1 de cada 5 persones amb discapacitat intel·lectual en actiu té feina, així com la importància de la formació professional adaptada o la necessitat d’impulsar solucions per un envelliment saludable del col·lectiu.

Des de #Femarec ens sumem a la crida per reivindicar solucions urgents i el compromís de totes les administracions a les problemàtiques en els àmbits del treball, l’educació, l’habitatge o el lleure, i per dignificar i millorar la qualitat de vida de totes les persones que formen part del col·lectiu.

Informe complet a https://www.dincat.cat/informe-de-la-situacio-de-les-persones-amb-discapacitat-intellectual-a-catalunya/