ECAS i l’Ajuntament de Barcelona vehiculen a través d’una jornada aportacions de diversos actors al pla pilot de RBU del Govern de la Generalitat 

La Renda Garantida de Ciutadania i la resta de polítiques públiques per combatre la pobresa i les desigualtats han de ser coherents amb la voluntat de garantir uns ingressos mínims i una vida digna a tota la població

Barcelona | 20.12.2021

La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social demana al Govern de la Generalitat “que les polítiques socials i els instruments avui existents per garantir els mínims per a una vida digna siguin coherents amb el rumb que marca el pla pilot de Renda Bàsica Universal” cap a un sistema basat en la lògica dels drets i la justícia social. Així ho ha plantejat avui la vicepresidenta d’ECAS, Sira Vilardell, a la jornada sobre ‘Renda Bàsica Universal. un full de ruta realista‘, coorganitzada amb l’Ajuntament de Barcelona. La comissionada d’Acció Social del consistori, Sonia Fuertes, ha subratllat la necessitat de reforçar el caràcter universal, ja que “si desnaturalitzem la renda bàsica i deixem que s’associï a la pobresa, obrim la porta a discursos que la defensen només per aprimar l’Estat de Benestar, quan en cap cas ha de comportar una reducció dels serveis d’acompanyament a les persones”.

Més d’un centenar de professionals han participant de manera presencial al CaixaForum de Barcelona i en línea en una trobada en què el president de la xarxa internacional Basic Income Earth Network (BIEN), Guy Standing, ha assenyalat que “la renda bàsica és un gran canvi en la manera com vivim, ens organitzem en societat i ens relacionem” i ha fonamentat la defensa del nou paradigma en raons de justícia i llibertat, per a la qual és imprescindible garantir una seguretat bàsica a tota la població. El cap de l’oficina del pla pilot de RBU del Govern, Sergi Raventós, ha afirmat que “la renda bàsica cada dia es fa més necessària i oportuna” davant l’increment de les desigualtats —el 10% de la població més rica concentra el 52% de les rendes i el 76% de la riquesa del planeta, mentre que el 50% més pobre només capta el 8% dels ingressos i el 2% del patrimoni— i “la ineficiència i ineficàcia de molts programes de prestacions condicionades arreu del món”. A Catalunya, concretament, l’Ingrés Mínim Vital (IMV) arriba només al 5% de la població en risc de pobresa severa i la cobertura de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) està per sota del 10% de la població en situació de pobresa.

ECAS defensa el ple desenvolupament d’una RBU, tal com es recull al document Per què un ingrés mínim vital quan cal una renda bàsica universal?, i celebra la posada en marxa d’un pla pilot que permeti afinar en el disseny d’una política de garantia de rendes que ha de marcar un punt d’inflexió cap un nou contracte social i un canvi de paradigma en les polítiques socials que passi de la contenció a la prevenció i de les respostes pal·liatives a la transformació estructural. En aquest sentit i per avançar vers aquest nou enfocament, reclama la millora de la Renda Garantida de Ciutadania per ampliar-ne la cobertura i harmonitzar-la amb l’Ingrés Mínim Vital estatal, simplificant la gestió, agilitzant els tràmits i assegurant que arriba a tothom que la necessita. Tal com ha argumentat la periodista Milagros Pérez Oliva, “la pandèmia ens ha fet veure la fragilitat del nostre sistema i ara la qüestió és veure si canalitzem la por i la incertesa cap a sortides més solidàries i justes o cap a propostes més regressives”. Un gran obstacle per a mesures com la renda bàsica que “requereixen molta força política és que justament ens trobem amb que els Estats perden capacitat de decisió i de captar ingressos perquè la minoria cada vegada més exigua que concentra la riquesa té el poder de treure el diner del control fiscal d’aquests Estats”.

Fracàs de les rendes condicionades 

Berta Lago Bornstein, treballadora social i coordinadora de l’Observatori de Renda Bàsica d’ATTAC Madrid, ha detallat el fracàs de les prestacions condicionades constatat per ella mateixa durant la seva trajectòria professional i, especialment, el seu període com a directora de rendes mínimes al Govern de la Comunitat de Madrid: “ja en el disseny són errònies i estan regulades de manera que estigmatitzen perquè es responsabilitza i criminalitza les persones de la situació que viuen, a més de desincentivar el treball i alimentar la trampa de la pobresa per l’escassetat de les quanties”. El president de la Xarxa Renda Bàsica i doctor en Ciències Econòmiques Daniel Raventós, al seu torn, ha insistit en la viabilitat de la RBU –“els càlculs econòmics s’han fet i podem dir que garantir l’existència material de tota la població és una opció política— i ha posat diversos exemples de propostes que es van considerar utòpiques fins que es van aplicar, com ara la fi de l’esclavatge, el sufragi universal, la jornada laboral de vuit hores o el matrimoni entre persones del mateix sexe. “El realisme de les propostes socials depèn bàsicament de la convicció d’una gran part de la població en elles”, ha conclòs.

En el marc de la jornada s’han exposat dos dels nombrosos pilots realitzats i en curs arreu del món: el programa B-Mincome que l’Ajuntament de Barcelona va dur a terme entre els anys 2017 i 2019 i el projecte que actualment s’està realitzant a Alemanya per part de l’Institut Alemany de Recerca Econòmica. El seu responsable, Jürgen Schupp, ha apuntat que a l’hora de valorar els beneficis socials de la renda bàsica “s’han de calcular i tenir en compte també els costos de no adoptar certes mesures per estimular el debat i fonamentar l’enfocament universalista“. En aquest sentit, l’economista i autor de Renta básica: una herramienta de futuro, Julen Bollain, ha adduït la millora de la salut mental i el benestar emocional, de la capacitat cognitiva, de la taxa d’escolaritat i del sentiment de pertinença a la comunitat, entre altres, observada en diversos experiments.

Lluís Torrens, en nom del consistori barceloní, ha advertit que “la renda bàsica no és la panacea que ho solucionarà tot, però sí que ens permetrà treballar l’acompanyament social des d’una altra posició a partir de que les persones tinguin les seves necessitats materials cobertes”. I a la qüestió plantejada per la periodista Ariadna Trillas sobre “el principal obstacle perquè allò que sembla obvi ho abanderin els governs”, ha apuntat la necessitat de fer pedagogia sobre les implicacions fiscals: “finançar una renda bàsica és posar el peu al coll de començar a fer polítiques redistributives reals” en un país on la pressió fiscal està set punts per sota de la mitjana europea. 

El president d’ECAS, Xavier Puig, ha tancat la sessió instant a generar el debat públic necessari al voltant de la RBU com a element cabdal en la lluita contra les desigualtats, la pobresa i l’exclusió: “per abordar els canvis estructurals necessaris perquè sigui factible hem de sensibilitzar la ciutadania i crear un estat d’opinió favorable que ens permeti avançar en l’enfortiment del nostre Estat de Benestar”.

Nota de premsa via ECAS