• #STOPLlistesEspera és el lema de la campanya impulsada per Dincat amb l’objectiu de denunciar les dificultats a les quals han de fer front les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris o als serveis d’atenció diürna

• El sector recorda també la importància de fer efectiu el dret d’aquestes persones a dur a terme el seu propi projecte de vida donant-los oportunitats reals, si volem ser una societat realment inclusiva

3 de desembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha reunit a més de mil persones amb discapacitat intel·lectuals, familiars i professionals del sector aquest migdia a Plaça Sant Jaume, amb l’objectiu de denunciar les llistes d’espera a les quals han de fer front les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris i als serveis d’atenció diürna,  així com reivindicar el seu dret a tenir i dur a terme un projecte de vida independent. L’acte s’ha celebrat en el marc de la campanya impulsada per Dincat, #STOPLlistesEspera.

Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya resten a l’espera d’una plaça per a poder viure amb els suports necessaris, ja sigui en una residència, una llar-residència, o per comptar amb assistència a la pròpia llar. Una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de més de 15 anys. En aquest sentit, el sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa i preocupació a les persones i famílies del col·lectiu. D’altra banda, els serveis d’atenció diürna, fonamentals pel desenvolupament personal de gran part del col·lectiu, acumulen a més de 1.000 persones a l’espera d’accedir-hi. Tampoc podem passar per alt la delicada situació dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Les famílies amb un infant amb especials necessitats, d’una banda, cada cop han d’esperar més temps per accedir a una primera visita i, d’altra banda, cada vegada compten amb menys hores d’atenció, en una franja d’edat on una ràpida resposta és essencial.

Carles Campuzano, Director de Dincat ha expressat que “fa anys que reclamem posar fi amb urgència a aquesta situació que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els mesos”. “Les famílies estan al límit, la situació és injustificable i, esperem, que se’ns escolti i es posin solucions dignes del país responsable i compromès que volem ser”, ha afegit. 

Tanmateix, no hem d’oblidar, però, que, si volem ser una societat realment inclusiva, hem de ser capaços de fer efectiu el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a dur a terme el seu propi projecte de vida, donant-los oportunitats reals tenint en compte les seves necessitats, així com les barreres econòmiques a les quals han de fer front, fruit, en la majoria de casos, de les dificultats per accedir al mercat laboral.

Quatre persones amb discapacitat intel·lectual -Sergi Moncunill, Raquel Arriaza, Dolors Torrents i Marc Farré- han estat els encarregats de llegir el manifest durant la concentració, exigint que s’escoltin les següents reclamacions:

• Que el Govern es comprometi de forma clara i vinculant a posar fi a les llargues llistes d’espera per accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris o a un servei d’atenció diürna pel nostre col·lectiu.  

• Aprovar un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que tingui en compte les necessitats específiques de les persones amb discapacitat intel·lectual. 

• La concertació urgent de les corresponents places públiques que actualment són buides, mentre les persones s’acumulen a la llista d’espera. No més places sense persones i persones sense places. 

• Posar en marxa un pla  d’inversions per tal de concertar noves places i nous serveis d’habitatge, ja sigui en una residència, una llar-residència, o de suport a la pròpia llar, i activar un pla per facilitar l’accés al dret a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual.   

• Posar a l’abast de les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places, la informació i facilitats necessàries per poder-los dur a terme. 

• Modificar la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu, així com el vincle amb l’entorn habitual de les persones i famílies. 

• Definir i donar a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis d’habitatge amb suport,  i establir un procediment clar perquè les persones i familiars comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable. 

• Creació d’un canal de comunicació directa i eficient entre l’administració i les famílies, amb l’objectiu que aquestes estiguin acompanyades en tot el procés d’assignació de places i puguin rebre un assessorament continuo per resoldre els dubtes o incidències que puguin esdevenir. 

• Incrementar els recursos destinats al servei d’atenció precoç, per a poder augmentar les hores d’atenció a cada infant d’acord amb les seves necessitats.

• L’impuls de més programes de Suport a la Vida Independent i l’Autonomia Personal, invertint en serveis com el Suport a la pròpia Llar o l’Assistent Personal, que porten anys en procés de desenvolupament i permetrien a les persones amb discapacitat intel·lectual que ho desitgin poder independitzar-se i viure de forma inclusiva i en comunitat.

• Promoure i ampliar el parc d’habitatges de protecció social, establint un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, així com ja es fa amb les persones amb mobilitat reduïda, per promoure la vida independent d’aquestes persones. 

• Posar en marxa campanyes de sensibilització i conscienciació de la ciutadania per promoure la vida en comunitat i la relació amb l’entorn de les persones amb discapacitat intel·lectual.  

• La creació urgent d’una taula de treball amb la participació d’entitats i famílies del sector per poder fer front a aquesta problemàtica i garantir que es posin en marxa els mecanismes adequats que assegurin un accés digne a l’habitatge. 

Nota de premsa via Dincat