El risc de pobresa o exclusió social afecta el 24,7% de la població de Catalunya, segons l’Idescat.
Hem començat la setmana amb la publicació de l’Enquesta de Condicions de Vida d’Idescat 2022 que mesura la incidència i composició de la pobresa mitjançant l’establiment d’un llindar de risc de pobresa. Les noves xifres mostren que la taxa de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) se situa en el 24,7%, un 1,2% menys respecte l’any anterior, però mantenint-se estable la xifra que analitza el risc de pobresa que és d’un 19,9%.
Aquestes dades mostren que la precarietat a Catalunya ha empitjorat en diversos aspectes, com la pobresa energètica i la incapacitat d’afrontar despeses imprevistes, la qual cosa suggereix que les persones enfronten majors dificultats per satisfer les seves necessitats bàsiques. Tal com recull la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya -que aglutina i representa a 3.000 entitats socials catalanes que defensen els drets socials i treballen per la inclusió i cohesió social, entre elles Femarec– remarca que si es tenen en compte els 7 principals components que mesuren les condicions per tenir una vida digna, en 5 hi ha un increment accentuat que mostra un empitjorament de la precarietat. A més, la infància torna a ser la gran víctima de la pobresa, amb un 32% vivint sota el llindar de la pobresa, pràcticament la mateixa xifra que l’any passat; el 19% de les persones grans i el 24% de la població d’origen migrat viuen amb escassetat de recursos sent els col·lectius més colpejats per la pobresa i l’exclusió. Totes aquestes dades indiquen que la pobresa i la precarietat continuen sent un problema important a Catalunya, malgrat alguns avenços en la reducció de la taxa de risc de pobresa, se li afegeixen les greus conseqüències de la inflació i de l’increment del preu de l’energia.
Des de les entitats socials demanem prendre mesures efectives per abordar les causes subjacents de la pobresa i l’exclusió social, com la falta d’oportunitats d’ocupació, la insuficiència dels ingressos i les barreres per accedir a serveis bàsics com l’habitatge, l’educació i l’atenció mèdica. I garantir que els col·lectius en situació de vulnerabilitat rebin el suport i la protecció necessaris per satisfer les seves necessitats bàsiques i tenir una vida digna. La falta d’accés a un habitatge assequible i de qualitat, la precarietat laboral i la insuficiència dels ingressos són factors rellevants que contribueixen a la pobresa i l’exclusió social. La Taula del Tercer Sector demana plantejar noves polítiques que abordin les causes subjacents i de manera més efectiva per tal d’evitar que les persones caiguin en situacions de vulnerabilitat.
L’Idescat precisa que aquesta enquesta recull les condicions de vida en el moment de l’entrevista, mentre que la informació sobre els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en la feina fa referència al 2021. Així i tot, el Baròmetre 2022 de la Taula del Tercer Sector on es recull les principals dades d’àmbit català en relació amb el nombre de persones ateses per les entitats socials, els principals àmbits d’intervenció i col·lectius que reben suport, exposa que l’any passat les entitats socials vam atendre a 1,9 milions de persones, 350.000 persones més que el darrer baròmetre que analitzava aquesta dada específica, i alhora adverteix l’augment tant en el nombre de peticions d’ajuda per cobrir necessitats bàsiques com en la complexitat de les necessitats socials. Els principals col·lectius atesos són persones grans, amb discapacitat, infants i persones en situació de pobresa i exclusió, que representen el 67% de les persones que reben suport del tercer sector social.
Compartim la nota de premsa de la Taula del Tercer Sector Social presentada el passat dimarts, dia 25 d’abril de 2023, del nou Baròmetre del Tercer Sector Social on s’analitza la realitat del sector, recollint l’aportació i l’impacte de les entitats socials a la societat, els mitjans dels quals disposen per portar a terme els seus projectes i les dificultats que tenen per desenvolupar la seva acció social.