Avui ens fem ressò d’un interessant article publicat dies enrere pel digital Social.cat amb el nom “Fer front a la cara fosca de la inserció laboral” i signat per l’Esther Sancho que, a banda de ser sòcia fundadora i integrant de l’equip de direcció de la cooperativa Femarec, és la Coordinadora de la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) i que s’emmarca en la campanya de sensibilització “Treball digne” que aquests dies impulsa aquesta federació.

Almenys un 10% de les persones treballadores
tenen una renda disponible inferior al llindar de risc de pobresa.

A l’article, l’Esther posa sobre la taula un fenomen actual i altament preocupant, el fet constatable que moltes persones amb feina es troben, malgrat tot, per sota del llindar de la pobresa.  Aquesta realitat la recullen diversos informes i estudis socials realitzats darrerament, com l’INSOCAT d’ECAS, en els que s’assenyala que en un context econòmic aparentment positiu amb taxes d’atur relativament baixes, almenys un 10% de les persones treballadores tenen una renda disponible inferior al llindar de risc de pobresa. Això significa que una de cada deu persones que treballa no pot cobrir les seves necessitats bàsiques i aquest fet delata una greu realitat, la de la progressiva precarització laboral. Per tant, la idea que el treball és una via segura per a sortir de la pobresa ha deixat de ser una veritat universal, i això sacseja els fonaments de la nostra cohesió social.

Avui dia les polítiques actives d’ocupació es basen en un sistema de subvencions
que precaritza les entitats dedicades a la inserció sociolaboral,
els seus treballadors i la tasca que fan.

Davant d’aquest escenari, assenyala l’Esther, calen estratègies diverses, sostingudes i compartides entre els diferents actors socials i institucionals. Els programes públic-socials d’inserció sociolaboral són avui més necessaris que mai, i cal que ofereixin un acompanyament personalitzat, rigorós i de qualitat a les persones que requereixen una atenció especial. En canvi, avui dia la realitat és que la gestió de les polítiques actives d’ocupació es basa en un sistema de subvencions que precaritza les entitats dedicades a la inserció sociolaboral, els seus treballadors i la tasca que fan.

L’accés a una ocupació digna
cal que sigui un pilar bàsic de la cohesió social.

Per tot això, les 67 entitats de la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS reclamen que l’accés a una ocupació digna sigui un pilar bàsic de la cohesió social. Així mateix, reivindiquen el paper de les entitats socials com a agents clau per a la promoció d’una ocupació de qualitat a Catalunya.

Podeu llegir l’article sencer aquí.