L’arribada de la tardor, amb la castanyada i Tots Sants, tradicionalment també ha estat un moment per recordar els que ja no hi són. Afrontar la pèrdua d’un ésser estimat o una persona propera no és fàcil. En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual és una pràctica comuna mantenir-les allunyades de les malalties prèvies a la mort, la mort i tot el que implica, a fi d’estalviar-los el patiment. Moltes vegades no se’ls permet participar del procés natural del dol amb les conseqüències negatives que això comporta. Si tan sols se’ls explica veritats a mitges o s’amaga informació rellevant, poden arribar a creure que la persona absent retornarà o respondre amb conductes desadaptades fruit de la seva pena o frustració per la manca d’explicacions.

En la guia Com donar suport a persones amb discapacitat intel·lectual en el procés de dol de la Fundació MAP ens donen alguns consells per poder gestionar aquesta situació:

Abans de la pèrdua

• En moments de malaltia greu d’algun familiar o persona propera és aconsellable parlar-ne obertament i fer-los partícips del procés.
• No és cert que les persones discapacitat intel·lectual pateixin menys si se les aparta d’aquesta realitat. En la majoria dels casos, perceben els canvis que la malaltia provoca en l’entorn familiar, però no entenen que és el que està passant per falta d’explicacions i els pot provocar angoixa.
• Possiblement serà reconfortant poder prendre part activa en la cura de la persona malalta i assumir les tasques que estiguin al seu abast.

Després de la pèrdua

• És important comunicar la pèrdua de la persona com més aviat millor i és preferible que ho faci un familiar, tutor o persona propera.
• El lloc on es comuniqui la notícia ha de ser un espai tranquil i íntim per poder passar-hi l’estona que sigui necessària, sense presses.
• S’ha de permetre i respectar l’expressió dels sentiments i emocions o l’absència d’aquests. Cada resposta és individual i no hi ha un patró fix i estàndard.
• Es pot tranquil·litzar a la persona explicant-li que sentir ràbia o dolor són manifestacions pròpies d’aquestes circumstàncies. Això no implica que la persona hagi de patir una depressió.
• Es pot demanar a la persona com vol comunicar la pèrdua als seus companys, amics o coneguts. Cal respectar la seva decisió i acompanyar-la en el procés.
• És recomanable explicar com serà el ritual funerari i s’ha de respectar sempre la voluntat de participar-hi o no.
• Cal transmetre i explicar a la persona amb discapacitat qui suplirà les funcions de cura que fins ara feia el familiar que s’ha mort. Amb qui viurà, qui l’anirà a buscar en sortir de la feina, etc. Parlar d’aquestes qüestions els donarà seguretat.
• Els rituals o actes simbòlics en memòria de la persona que ha mort ajuden a fer-se a la idea de la pèrdua.

El procés de dol és el pas necessari per continuar vivint.