En els moments més crítics que vam viure de la pandèmia a Femarec vam detectar que moltes de les persones usuàries dels nostres serveis d’orientació i inserció presentaven greus mancances en l’ús de les eines digitals bàsiques que actualment han esdevingut vitals per moure’ns i sol·licitar, amb autonomia i seguretat, molts serveis tant de l’administració com d’empreses privades. Així mateix, també vam veure que moltes d’elles no disposaven d’ordinador, només d’smartphone cosa que complica encara més les probabilitats de sortir-se’n amb èxit i agreugen l’escletxa digital existent.

Una altra cosa que ens ha demostrat aquesta etapa complicada és que demanar hora al metge, inscriure’ns en un curs, fer una gestió amb el banc o realitzar una compra, poden ser tràmits bàsics que en determinades situacions només es puguin realitzar telemàticament i cal disposar de la capacitat necessària per realitzar-los correctament i sense riscos si no volem quedar en situació de desavantatge, més encara si l’únic dispositiu de que disposem es mòbil.

Aquesta circumstància ens va fer repensar la manera en com enfoquem l’aprenentatge de les competències digitals i quin ordre de prioritat haurien de tenir els coneixements que impartim. És a dir, no serveix de gaire per al nostre objectiu d’inserció saber obrir i moure’ns per un document Excel si abans no sabem defensar-nos navegant per la xarxa, cercant informació i/o sol·licitant recursos de l’administració o d’altres empreses o institucions que poden donar-nos accés a un ajut o a un servei.

És per això que hem desenvolupat i actualment ja incorporem en totes les nostres accions, tant de formació com d’acompanyament i inserció, un mòdul específic que anomenem de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) que pretén fer front a aquesta situació i contribuir de manera eficient a reduir l’escletxa digital per aconseguir la màxima autonomia i apoderament de les persones que atenem.