L’Ajuntament de Barcelona ha publicat l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona durant l’any 2020. El racisme i la xenofòbia i l’LGTBI-fòbia encapçalen la llista dels motius principals de discriminació a la ciutat.

En total, s’han recollit fins a 436 casos diferents en un any marcat per la pandèmia i la conseqüent disminució de les denúncies, fet que invisibilitza el problema. A més, la irrupció de la pandèmia ha dificultat també la tasca de les entitats que treballen per fer-hi front ja que la virtualització ha dificultat la detecció.

L’Observatori de les Discriminacions a Barcelona, format per l’Oficina per la No Discriminació, les 22 organitzacions de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans, ha emès l’informe que recull les dades de discriminació a la ciutat de l’any 2020.

Del total de casos recollits, el 34% de les discriminacions son per racisme i xenofòbia, amb una relació molt estreta per motius religiosos, i especialment amb casos d’islamofòbia. A continuació, hi trobem un 24% dels casos de LGTBI-fòbia, on el principal motiu ha estat la vulneració de la integritat física.

Entre d’altres qüestions de discriminació hi trobem la discapacitat (11%), seguida de la llengua (10%), la religió (7%), la salut (6%), el gènere, la ideologia i l’edat.

Un 11% dels casos de discriminació son per motius de discapacitat

Les discriminacions per motiu de discapacitat també son conegudes amb el terme capacitisme, segons s’explica en l’informe.

Un 11% del total de discriminacions han estat a persones amb discapacitat durant el 2020. Si ens fixem en qui ha exercit la discriminació, les persones particulars en sol el principal quan parlem de xenofòbia, LGTBI-fòbia i religió. En el cas de la discapacitat, el principal agent de discriminació és l’administració pública (49%), seguit de les entitats i empreses privades (26%), les particulars (21%) i els cossos policials (3,8%).

Dels 52 casos registrats, un 85% son discriminacions motivades per una discapacitat física.

Si ens fixem en els espais on succeeixen aquestes discriminacions, un 38,5% tenen lloc a l’espai públic: carrers, parcs, platges i places (21,2%) i instal·lacions públiques diverses (17,3%) com ara oficines d’atenció al públic i jutjats, el transport o centres hospitalaris. L’espai privat aglutina la major part dels casos (50%): instal·lacions privades d’accés públic (17,3%) com ara comerços, restaurants i bars, oficines d’atenció i serveis, hoteleria i instal·lacions privades amb accés condicionat a prerequisits (32,7%) com ara cases, pisos i habitatges; centres escolars, hospitalaris i esportius; empreses i entitats.

Tampoc no s’ha tingut en compte que les persones amb discapacitat són un col·lectiu de risc, ja que en molts casos pateixen altres problemes de salut associats a la discapacitat, i també s’exposen a més risc de contagi pel fet que moltes persones no poden mantenir la distància de seguretat. Ha mancat una priorització dins dels protocols de detecció de la Covid-19 i de vacunació.

En aquesta línia, eu entorn immediat. En aquest sentit, el 84% de les persones enquestades creu que l’Administració no ha proporcionat prou ajuts i prestacions per donar resposta a les necessitats generades com a conseqüència del confinament que han afecta al greuge econòmic que ja de per si afecta al col·lectiu.

La tasca social de Femarec

Des de 1991, Femarec es dedica a facilitar la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social per diverses raons: atur, immigració, discapacitat, trastorn mental, dones, joves entre d’altres. L’entitat ha atès més de 45.000 persones d’aquests col·lectius en aquests 30 anys de trajectòria. A més, Femarec ofereix serveis a les empreses a través del Centre Especial de Treball, que dona feina estable a unes 140 persones amb discapacitat i especials dificultats.