L’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual, en perill davant la falta de compromís polític
Nota de premsa de DINCAT
– Davant la incapacitat dels partits polítics de pactar els pressupostos i després de diverses converses amb el Departament de Drets Socials que no deixen entreveure un compromís real amb el sector, Dincat i la CCPC denuncien la situació límit que travessen les seves entitats.
– La diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és cada cop més elevada, amenaçant, així, la qualitat de vida de les persones i la viabilitat de les entitats.
– El sector espera que el Govern i els partits polítics recapacitin i urgeix un pla de recuperació digne, que s’iniciï amb un increment del finançament que hauria de ser, com a mínim, del 10% per aquest 2023.
Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, i la Coordinadora de Centres de Profunds de Catalunya (CCPC) alerten al Govern de la Generalitat, en concret al Departament de Drets Socials, que les entitats que presten serveis d’atenció al col·lectiu estan al límit i la necessitat d’augmentar-ne el finançament és del tot urgent.
Davant la incapacitat del Govern d’haver pactat encara uns pressupostos per aquest 2023 i després de diverses converses amb el Departament de Drets Socials i amb diversos partits polítics negociadors que no deixen entreveure un compromís real amb el sector, Dincat i la CCPC es veuen obligades a denunciar, de nou, la situació que travessen les entitats del sector. Una situació que titllen d’irresponsable i injustificable i que, a més, ha empitjorat notablement l’últim any.
“La diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és cada cop més elevada, posant en risc la qualitat de vida de les persones ateses.”, assegura Víctor Galmés, director de Dincat. “Aquesta situació és fruit d’una falta de compromís polític crònic que ha dut al límit a les entitats socials que ens temem perdurarà en el temps. Algunes entitats es veuen incapaces de poder mantenir molt temps les condicions actuals i això és un fet molt greu. Esperem que es recapaciti i el finançament d’aquests serveis sigui una prioritat ”, afegeix.
En concret, el sector urgeix augmentar els mòduls i tarifes dels serveis amb l’objectiu de dignificar-los, mantenir la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als professionals i assegurar la viabilitat de les entitats. Cal, per tant, un pla de recuperació digne i que s’iniciï amb un increment del finançament que hauria de ser, com a mínim, del 10% per aquest 2023, i un compromís de futur vinculant per revertir la bretxa que arriba en alguns casos a més del 30%. Una reivindicació que reforça el clam de tot el Tercer Sector fet a través de La Confederació.
Fa temps que el sector denuncia l’infrafinançament que pateix, d’una banda, a conseqüència de més d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i, d’altra banda, per l’augment acumulat dels costos i a un increment molt significatiu del cost de la vida. Pel període 2019-2021, el sector reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se i mantenir la màxima qualitat en la prestació de serveis i suports. Des d’aleshores, han passat ja dos anys i, si bé és cert que darrerament s’han aprovat alguns increments de mòduls, aquests han estat del tot insuficients –en total, d’un 6,8% de mitjana per aquest període incloent la pujada del 2022- i no només no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector, sinó que també han quedat molt lluny dels imports als quals s’havia compromès el propi Govern.
A aquesta realitat injustificable i continuada en el temps, s’hi suma la inflació del cost de vida, especialment en el darrer any amb relació als subministraments energètics i l’alimentació. En concret, i segons un estudi realitzat per Plena Inclusión, les despeses de les entitats s’han incrementat en un 9% de mitjana, i els preus de necessitats bàsiques com l’electricitat o el gas, han augmentat en un 72% i 32%, respectivament (dades corresponents al període entre el març del 2021 i març del 2022).
D’altra banda, sense un finançament adequat, les entitats no poden assumir millores en les condicions laborals dels seus professionals, unes millores que són absolutament necessàries per mantenir la qualitat dels serveis. A dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’un centre de gestió pública directa en altres àmbits i un de concertat amb una entitat del Tercer Sector Social és, en alguns casos, de més del 30% per realitzar la mateixa tasca.
El sector insisteix al Govern de la Generalitat de la necessitat de constituir espais de trobada, diàleg i negociació amb les principals entitats representatives del sector per poder treballar de forma vinculant i anticipada en la definició d’un pla de recuperació a curt i mitjà termini.
Sobre Dincat és la principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, que agrupa gairebé 300 entitats socials i representa els drets de més de 70.000 persones del col·lectiu i les seves famílies al territori. A través dels valors de compromís, dignitat i igualtat d’oportunitats, la federació treballa dia a dia amb l’objectiu de garantir una inclusió social i laboral digna, així com per vetllar per una vida més justa per aquestes persones i les seves famílies.
Sobre la CCPC, La Coordinadora de Centres per a persones amb Discapacitat Intel·lectual de Catalunya (CCPC) és una Federació d’Associacions i entitats que es dediquen a la prestació de serveis d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual greument afectades. La seva missió és aconseguir la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual ateses en els centres residencials, llars i centres de dia, així com millorar la qualitat de servei d’aquests establiments. La federació és una entitat de caràcter voluntari i sense cap afany de lucre que es regeix pels seus estatuts. La Coordinadora té el seu àmbit d’actuació a tot el territori de Catalunya, fomentant una estructura el més descentralitzada possible.
