Dincat denuncia esperes de fins a 10 anys per accedir a un habitatge per persones amb discapacitat intel·lectual
-
Més de 3.250 persones amb discapacitat s’acumulen a la llarga llista d’espera per obtenir una plaça residencial on poder viure
-
Les famílies del col·lectiu asseguren trobar-se en una situació límit i demanen el compromís del Govern per resoldre aquesta problemàtica
-
La definició d’un pla d’acció, la revisió i adequació de les normatives i l’establiment d’un pla d’inversions que desencalli aquesta situació són algunes de les principals demandes del col·lectiu
Dimarts 27 d’octubre de 2020.- Dincat, representant del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama a l’administració pública una resposta urgent a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual amb relació a l’accés a l’habitatge. En aquest sentit, l’organització assegura que el sistema actual està molt lluny de garantir el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com determina i exigeix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.
Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, més de 3.250 persones amb discapacitat a Catalunya resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de fins 10 anys. El sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa a les famílies del col·lectiu.
“Les famílies estem angoixades. T’apuntes a una llista i no saps quant temps hauràs d’esperar. D’una banda, cal garantir el ple dret d’aquestes persones a poder viure on volen i amb condicions ajustades a les seves necessitats i, d’una altra banda, s’ha de tenir en compte que molts tutors legals són persones grans, que ja no es poden fer càrrec del familiar amb discapacitat i es troben en una situació límit, que exigeix urgent solució”, explica Jordi Durà, representant del Consell de Famílies de Dincat.
Davant aquesta problemàtica, Dincat exigeix a l’administració pública que modifiqui la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu i inverteixi en recursos per a poder donar resposta als seus drets i necessitats. D’altra banda, el col·lectiu reclama que es defineixi i doni a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis residencials i s’estableixi un procediment clar perquè les famílies comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.
Tanmateix, les mancances en les polítiques d’accés a l’habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual va molt més enllà. Un exemple és el fet que no es contempli en els habitatges de protecció oficial un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, com sí que es fa amb les persones amb mobilitat reduïda. De la mateixa manera, el col·lectiu manifesta que són moltes les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places residencials, però que la manca d’informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries ho fan pràcticament impossible.
Per poder fer front a aquesta situació i garantir que es posin en marxa els mecanismes adequats que assegurin un accés digne a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual, Dincat reclama a l’administració publica la creació urgent d’una taula de treball amb la participació d’entitats i famílies del sector.
