Una de cada quatre persones es troba en situació de pobresa o exclusió a Catalunya. Són dades del nou informe d’indicadors socials de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) que constaten que en els darrers 15 anys a Catalunya s’ha cronificat la pobresa.

Tenir una feina no assegura poder satisfer les necessitats bàsiques i les polítiques públiques no aconsegueixen combatre les causes estructurals.

Segons la Marta Gracia, membre del consell assessor de l’informe “hi ha una bossa enquistada i sostinguda de població que pateix pobresa de manera estructural”. Un 25% de la població té grans dificultats per viure dignament: no tenen un accés a un habitatge en condicions, ni una alimentació adequada i tampoc uns ingressos mínims vitals.

Segons la taxa AROPE (At Risk Of Poverty or Exclusion) la privació de material severa s’ha triplicat entre el 2009 i el 2023 i ha passat del 3,1 al 8,9%. Això significa que cada cop les llars tenen més dificultats per arribar a final de mes o assumir costos imprevistos, amb les implicacions que això té en el benestar emocional de les persones i la capacitat de viure una vida plena.

Els infants hereten aquesta pobresa i un 32,5% dels menors estan en risc d’exclusió. Les persones d’origen migrant són el col·lectiu més afectat: un 46,8% està en risc de pobresa o exclusió, mentre que entre les persones de nacionalitat espanyola la xifra és del 19,4%.

Segons es constata a l’informe, un dels elements claus per entendre l’empobriment generalitzat de la població és l’encariment del cost de la vida sense una correlació en l’evolució dels salaris. Un dels béns que ha patit una especial pujada disparada de preus és l’habitatge, sobretot des del 2020.

El 33% de les persones que viuen de lloguer estan en risc de pobresa, davant del 12% en règim de propietat. Les persones estrangeres pateixen en molta major proporció situacions de dificultat per fer front a les despeses de l’habitatge (23,6% vs 9,6%). D’altra banda, el 2023 un 20% de la població no pot mantenir la llar a una temperatura adequada, un indicador que el 2013 era del 5%.

Davant aquesta situació, les entitats socials reclamen més inversió social i polítiques més valentes.

Nota de premsa via ECAS.