Carxofa

Es tracta de la mateixa espècie que el card comestible (Cynara cardunculus), però la carxofera n'és la varietat scolymus.

La seva procedència ve del sud d'Europa incloent-hi la península Ibèrica.

Es sembra a l'estiu.

Consisteix a arrancar les estaques laterals de la mata de la carxofa, mentre que l'estaca central es rebutja, ja que és la planta vella i no rebrotarà.

Cada dia o cada dos dies segons les condicions del cultiu en època de producció, quan no està en producció és per regar cada 4 dies.

Tarda uns tres anys.

Les plagues més comunes de la carxofa són els pugons, el cuc barrinat i els caragols o llimacs.

És colerètica (afavoreix la secreció de bilis), colagoga
(afavoreix la síntesi de bilis) i hepatoprotectora. Efecte diürètic i digestiu, és també hipolipemiant i hipoglucemiant. Indicada en hepatitis, arterioesclerosi i diabetis.